Halloween i Castanyada

Va passant el temps, ja som a l’octubre i em fixo que només vaig fer una trista entrada sobre el viatge a les Vegas i el que ha estat l’estiuet… poc temps i una mica de mandra!

Per fi he decidit reprendre l’escriptura i es que aquestes últimes dues setmanes es mereixen una entrada. Acabem de passar el 31 d’octubre, data important a Catalunya, ja que és la Castanyada, així que hi ha un ambient de celebració i de fer coses junts. Menjar castanyes, fer panellets, el dia 1 de novembre es festa així que segur que el 31 surts a sopar fins més tard i prendre una copeta….en fi que aquestes dates tenen aquest rotllet festiu.

Altres vegades he passat celebracions fora de casa, però aquest cop es el primer que passo a l’extranger i ni més ni menys que a EE.UU, on també hi ha festaaaa: Halloween. Aquest ha tocat menjar pumkin pie i disfressar-se.

Jo sóc d’aquelles persones a les que li agraden les manualitats, sóc d’aquelles que intenta fer-se les seves arracadetes i collarets, m’agrada la cuina i teixir…vamos que tot allò relacionat amb les mans em va, així que estant aquí no podia perdre la oportunitat de fer una autèntica Jack O’lantern.

Realment va ser molt més fàcil del que em pensava, i com a consell teniu pensat fer una us recomano un ganivet petit i amb una mica de serreta i sobretot deixeu secar la carbassa a l’exterior o se us podrirà i tindreu la casa plena de mosquetes d’aquestes de basura, ecssss!

Halloween és una festa molt important, però curiosament no es festa ni el 31 mi l’1… amb el temps la festa ha anat quedant com quelcom per als infants, tot i que molts adults ho celebren, això si en un altre dia i que sigui cap de setmana. Per això nosaltres hem viscut 3festes de Halloween.

La primera a la que vam anar era del College on estudio anglès, així que va ser entranyable, els profes fent els tipica jocs per crear ambientillo i amb concurset de disfresses. Nosaltres vam anar de Jocs de la fam, si no coneixeu els llibres us els recomano i així entre d’altres coses podreu entendre la disfressa i el perquè de rebre el segon premi a la disfressa més original

La segona festa va ser a Berkeley, a una coperativa d’estudiants i on realment vam veure la celebració de Halloween. La casa estava moooolt ambientada, molt maca s’ho havien currat molt i hi havia tema: el rockabilly. Així que així ens teniu, puro estilo cincuenteroooo!

La tercera i última festa va ser més d’imorevist, i no ens vam disfressar, però el tema era les “inversions” hi havia gent de Floc de neu a California, Gay mormó o coses de l’estil… festa yankie en un super jardinet d’una casa a Berkeley, amb cervesa infinita.

I això ha estat Halloween, no vivim en una casa així que els nens i nenes no han pogut venir a buscar carmels, tot i que en teniem per si de cas…aquí a la gran ciutat els pobres ho fan als comerços. Però com que el món canvia i cada vegada el rotllo de veure un nen sol pel carrer no queda bé es veu que ja no es fa gaire això del trick or treat.

Tot i la immersió yankie no podia faltar la celebració de la castanyada, així que com el més important d’aquests dies és fer coses amb gent vaig enredar a dues amigues per fer panellets

Welcome Las Vegas

De visita en visita… Com vaig comentar fa unes setmanes la meva cosina va estar per terres sanfrancisquianes i ara era el torn de la meva mare i la germana de l’Adrià.

Com que la visita és llargueta vam decidir passar uns dies a Las Vegas. Una oportunitat per fer una escapadeta i veure aquesta bogeria de ciutat!

Aquesta escapada hem donarà per més d’un post i crec que el primer ha de ser principalment amb imatges… impacte visual i després ja comentarem. Així doncs, aquí unes imatges a mode de tastet per als primers comentaris

Luxor

New York New York

Paris

 

Transport

Avui he caigut en que no havia escrit res sobre el transport a San Francisco, tema importantíssim en els viatges!

El fet és que SF no és una ciutat molt gran, i si us agrada caminar el cotxe de san fernando és la millor el·lecció. Les distàncies no són extremadaments grans i tot i que San Francisco és conegut per les seves 44 hills les podeu anar esquivant o fins i tot atrevir-vos a escalar-les!

Però si teniu poc temps o el rotllo excursionista no us motiva, SF té un bon transport; tenint en compte que parlem d’Estats Units…si comparem amb Europa, diriem que és similar al transport espanyol, correcte vamos.

Que cal saber del transport? doncs bàsicament això:

Existeix el Bart (Bay Area Rapi Transport). Podríem dir què és el metro, ja què és subterràni i recòrrer tota la àrea de la bahia. Per tant si voleu anar a Berkeley o Oackland aquest és el vostre transport. També arriba fins l’aeroport així que si hi heu d’anar, aquesta és la manera més econòmica, encara que l’últim és a les 12h de la nit.

Els tikets es compren en la mateixa estació. Quan el compreu us demanarà quants diners voleu posar-li a la targeta, si en poseu exacte (un trajecte sol costar uns 2$, i si creues la bahia uns 4$) la màquina és quedarà el bitllet, si decidiu posar més diners la podreu reutilitzar, anar omplint.  No controlo si hi ha bonus de Bart, m’haig d’informar

El Muni (SF Municipal Transportation). A diferència del Bart, el Muni és el transport de la ciutat de San Francisco, no de tota la bahia. El Muni inclou el metro, autubusos i tramvies (el tramvia txaxi de Powell no entra, aquest val 6$).

Amb el Muni podeu anar a gairabé tots els llocs importants de la ciutat, encara que hi ha algunes parts (sobretot els turons) que el transport és més limitat;  i per exemple a Twin Peaks, gairabé inexitent!

Els busos són força regulars, encara que també podeu tenir la mala sort d’esperar-vos mitja hora. En general, a les parades, hi ha la informació de quant temps falta per a que passi. Cal dir, que depenent de les hores el Bus va a reventar!

Com us deia, el Muni també inclou metro i tramvia. Els tramvies principalment recòrren Market St i el metro no és molt extens, però va bé per anar fins a Ocean Beach, per exemple. Una cosa important a tenir en compte es que el metro no està cobert, en totes les seves parades, de fet només ho està en les del centre, després les parades són iguals o les mateixes que els busos, a l’exterior.

És important saber que si voleu comprar un bitllet senzill, de bus o tramvia, cal que porteu 2 dollars justos, ja que no donen canvi. El autubusero/a us donarà un tiket de paper on marca fins a quina hora teniu transbord en altres busos o tramvies (tenint en compte que la hora que marca és la hora màxima en la que pots estar pujat al bus)  solen ser unes 3 hores.

Una bona opció si veniu uns dies és agafar un passport, que ve a ser un bonus. Podeu escollir entre un de 3 dies (21$) o un d’una setmana (27$).  Amb aquest bonus podreu agafar tots els transports de Muni que vulgueu, no serveix per al Bart.

Si la vostra estada a San Francisco és de més temps us aconsello comprar una clipper cart que serveix per tots els transports i pots anar-la carregant de diners, en funció del teu consum. Si agafeu el transport cada dia us surt a compte tenir un passe mensual.

Setmana de visites

Aquesta última setmana he estat d’allò més distreta, ja que hem tingut visites. Primera expedició catalana en quedar-se a Casa Feliz Apartment!
Ha estat una setmana molt divertida i sobretot molt turísitica, ja que les visites portàven les seves preferències i llocs que volien visitar, així que han estat uns dies d’anar a munt i a vall visitant la ciutat, buscant i trobant llocs d’allò més curiosos.
Sóc un desastre i cap dia vaig agafar la càmara, cosa que haig d’aprendre: sortir al carrer a passejar = agafar la càmara! Mai saps quins racons meravellosos et portarà el passeig i voldràs tenir una foto…
Però bé, no problem, en poc temps torno a tenir visites i moltes de les coses, per no dir totes, les repetirem així que hi haurà fotos de tot!!!

Aquests dies, fent de “guia turísitca” (cosa que m’encanta), i xerrant amb les visites, he pensat en poder oferir-me a fer una mica de guia a gent que vingui a San Francisco i vulgui conèixer racons de la ciutat. Sé que en algunes ciutats hi ha gent voluntària que fa rutilles alguns dies de la setmana i pots anar i després deixar “la voluntad”.
He pensat que estaria xulo, ja que hi ha moltes tardes que no tinc res a fer i seria una oportunitat de distreure’m, conèixer encara més la ciutat, conèixer gent nova… estaria guay!
En fi, he estat donant voltes a aquesta idea, però no sé ni com anunciar-me ni exactament com fer-ho.
Algú sap d’alguna experiència similar???? Agraeixo consells i opinions!

Escapadeta II

Després de passar la nit en un motel de carretara (Artichoke Inn), molt digne i bastant bé de preu, diumenge vam tornar a Monterey, ja que haviem fet la reserva per anar a veure balenes!!! (regalet de l’Eric, Guillem i Ju)

Tota l’excursió són tres hores així que us ho podeu imaginar: 1 hora de trajecte, 1 hora esperant a veure si apareixen les balenes, orques o dofins i 1 hora de tornada. El preu de l’esxurció varia entre companyies però bé penseu que heu d’estar disposats a pagar entre 35 i 40 dollars per l’esperança de veure aimals… ja que pot ser que no veieu res! Aquest no va ser el nostre cas

Evidentment no vam veure imatges com les que apareixen a la propaganda de la companyia, però si vam veure balenes. LLunyet i només en vam veure 3 però la veritat es que va ser molt emocionant.

Sento no tenir grans imatges, però aquesta és una de les ocasions en la que és més important viure-ho i veure-ho en directe que no pas darrera una càmara!

Després de l’excursió ja tocava anar tornant cap a San Francisco, però de camí vam decidir fer una parada a Santa Cruz. La idea inicial era seure en un restaurant, fer un bon dinar de celebració i tornar cap a casa.

El que no sabíem és que a Santa Cruz ens trobaríem un super parc d’atraccions a la bora de la platja, que ens obligaria a canviar de plan.

Després de quedar-nos flipats amb la meravellosa bogeria de tenir atraccions a la bora del mar, vam decidir passejar-nos pel moll i menjar un entrepà ràpid per poder aprofitar i passejar.

Tal i com deia la nostra guia, Santa Cruz és capital dels hippies modernillos, però no us deixeu enganyar per les pintes de la gent, ja que la majoria dels més destartalats són millonetis de Silicon valley.

Com haviem de tornar el cotxe no vam poder explaiar-nos, però vam poder fer un passeget pel Beach Boardwalk que ens va servir per decidir que Santa Cruz és un lloc al que tornarem. Està clar que s’ha de venir un dia a fer una mica de platgeta i pujar-se a la Giant Dipper!

Montanya Russa construida al 1924

Escapadeta

23 de juliol una data important (per l’Adrià i per mi, clar) i per celebrar-ho vam decidir fer una escapadeta cap al sud. Ja ens venia de gust sortir de la city així que que millor que una ocasió especial per tenir l’escusa perfecte i decidir conèixer territori californinano. Després de buscar llocs que no estiguéssin massa lluny (per dos dies no voliem fotre’ns una pallissa amb el cotxe) vam decidir anar cap a Monterey.

El cap de setmana ha estat molt bé, però gairabé ens quedem a San Francisco… Diu la llegenda popular que és fàcil llogar un cotxe a EE.UU…doncs bé nosaltres vam tenir problemes tot i que al final ho vam aconseguir. Divenres al vespre vam reservar un cotxe a força bon preu per internet, vam donar el número de targeta i totes les nostres dades, fins aquí tot perfecte.

Dissabte al matí (8:30) amb tota la nostra ilusió ens presentem a la empresa per recollir el cotxe i a sopresa nostra ens demanen una targeta de crèdit (una diferent a la que ja haviem donat, que era de dèbit). Donem la de la caixa i o sopresa és veu que l’han cancelat (encara no sabem perquè…) però el fet es que nosaltres només tenim aquesta de crèdit, ja que a EE.UU per fer-nos una de crèdit necessitem número de la seguretat social, cosa que no tenim i que per tant només ens fan de dèbit.

Amb targeta de crèdit de la caixa bloquejada i targetes de dèbit ens diuen que no podem llogar el cotxe. Merda, merda…que ens quedem sense escapadeta. Al cap d’una estona ens diuen que si tenim un bitllet de tren, avió o bus que demostri que sortirem de la ciutat si que podem pagar amb targeta de dèbit (suposem que aquesta norma és perquè hi ha molts guiris que tenen problemes amb les de crèdit..).

Així doncs nosaltres ens trobavem al limbo, vivim a San Francisco però sense crèdit…així que després de gairabé rendir-nos, tornar a casa, trucar a la caixa a veure si ho podiem solucionar…sens va acudir tornar a la oficina i ensenyar un bitllet de tren a Menlo Park (on treballa l’Adrià)…és un bitllet de tren que surt de la ciutat…no?

Evidentment sàbiem que era quelcom molt patillero i que molt possiblement ens dirien que tururú…però ho vam intentar, i després d’una estona “plorant” (visca les habilitats comunicatives de l’Adrià!!!) la noia per fi ens va deixar llogar el cotxe…repetint-nos que era quelcom molt expecional i cobrant-nos 300$ de dipòsit.

NOTA: si voleu llogar un cotxe porteu targetes de crèdit que funcionin o un bitllet de tren, bus o avió. O assegurar-vos de tenir un palique important i trobar-vos amb una buenaza!

Per fi, després de 3 hores sense saber si marxavem o no, vam començar la rutilla fins a Monterey, oeoeoeoeoeoeeee!

El trajecte el vam fer per la HWY 1, of course, que és la autopista més famosa i per la que cal passar si decideixes fer rutilla per California. Imprescindible conduir per les curves que boregen la costa!

De Monterey dir, que amb un dia està més que vist (si no vols aprofundir clar), nosaltres vam dinar per allà, un passeig per la platja, el centre històric i un geladet. Diuen que és molt recomanables anar a l’aquarium.

El dia el vam acabar apropant-nos a Carmel, a 10 minuts de Monterey en cotxe. Ja era tard i feia fresqueta, però donar una volteta per allà ja ens va servir per adonar-nos que Carmel és de lo més pijet, impossible allotjar-te per butxaques classemitja i que la platja és IM- PRESSIONANT, sorra blanca i llarguíssimaaaaaa, tipical California.

SF bàsic

Fa un parell de dies un amic em comentava que tinc el bloc abandonat. Jo li deia que clar, cada vegada el meu dia a dia és més rutinari i no em passen coses extraordinàries i no tinc històries espectaculars per explicar. Ell em va contestar que fes com les notícies i que me les inventés

Aquesta entrada te la dedico Guillem, perquè em vas fer pensar. He pensat que: primer,és cert que tot plegat és més quotidià, però no per això menys interessant i bueno ja vaig pensar en fer un apartat de “el dia a dia”… així que no tinc escusa per no escriure més sovint. Segon, la quotidianitat també comporta conèixer més la ciutat i els seus intringulis així que amb aquesta idea he pensat fer una llisteta bàsica de les coses que pots veure, fer o poden passar un dia qualsevol a San Frncisco…

- Comprar un cafè o el que més us agradi i seure a Union Sq. a veure la gent passar, escoltar alguna conversa dels turistes que opinen de la ciutat o passejar mirant els quadres d’artistes de carrer mentres esquives cotxes teledirigits…

- Veure girar el tranvia a Powell amb Market st.

- Les temperatures varien molt i molt. En mitja horeta pots passar d’anar amb jaqueta i mocador a tirants. És important portar capes i anar una mica ceba, i bueno si vas amb sandalies que no et faci vergonya portar uns mitjons al bolso per si refresca. (ara entenc perquè els guiris o fn a Barcelona, allà no cal, però aquí…)

- Tastar tots els gustos dels gelats abans de decidir quin és el que vols compar-te. Per mi un de carmel i xocolata amb festuc.

- Un dia, almenys, s’ha de caminar pels carrers de Tenderloin. Eddy, Ellis i Turk s’han de trepitjar per poder llegir cartells dels homeless d’allò més ingeniosos: “No t’enganyaré, necessito una cervesa”, “Els meus fills han estat raptats per omnis i necessito diners per una nau” o “homeless not hopeless”. Hi haurà que us dirà que no trepitgeu el barri…jo diria que no és un barri perillós (de dia, a la nit, a partir de les 10pm. tampoc m’hi passejaria alegrement), però no és perillós, si impactant.

- Si entre passeig i passeig teniu la necessitat imperiosa d’anar al lavabo, no us preocupeu Macy’s és com el “Tall anglès”, planta baixa trobareu uns lavabos magnifics!

- Els bombers/eres de SF deuen ser els més ocupats del món, passen molts cotxes i moltes vegades i les sirenes a tota castanya. Millor tapar-se les orelles quan sents un a la llunyania.

- Si no parles bé anglès o tens ganes de descansar una mica i que la gent t’entengui sense problemes. Passejar pel barri de Mission és una bon manera de relaxar-se i parlar tranquilament en espanyol.

- Jazz i Rock & Roll?? una nit a Fillmore.

- Castro és lloc obligat. Plaça Harvy Milk i ambient d’orgull i reivindicació, cal reconèixer que el barri és de lo més maco i pijet, així que perfecte per veure cases victorianes. També podeu trobar a gent fent nudisme.

- Menjar uns minidonuts a Pear 39

- Anar un dia a una classe de Zumba i passar-ho d’allò més bé veient als que ballen super bé, als motivats fortíssims, els motivats descordinats, els asiàtics ballant salsa…no té preu.

- Prendre un molt bon cafè i un trocet de pastís al Cafè Trieste (North Beach) i tenir alguna conversa amb persones d’aquelles que diriem bohemies, intel·lectuals, peculiars, interessants…

- Bon shusi? evidentment a Japantown. Lloc de tranquil i de pau. Gent fent tai-txi o practicant amb les catanes. Un bon lloc per passejar o llegir en un banc.

- Polk Street de lo milloret per sortir a sopar i prendre quelcom. Ambient força modernillo, però està bé, a més el carrer sempre hi ha penjat llums de festa major, així que mola.

- Atrevir-te a sortir a compar alguna cosa, al Market més proper, amb sabatilles o pijama i sentir-te totalment integrada a la ciutat.

- Passejar per Golden Gate Park en qualsevol dia de la setmana en qualsevol horari és una passada. Si aneu diumenge de 11h a 14h podreu prendre una clsse de swing gratis i si arriveu abans de les 10h del matí podreu entrar al Japanese Tea Garden també free!

- Amb bicicleta, Embarcadero fins a Marina i si t’animas fins a Cliff House.

… i fins aquí cosetes que he anat descobrint. Creieu que com em proposava el Guillem m’he inventat alguna???