Plou a Kathmandu

Una altra vegada estem a la ciutat del caos!

Ahir el dia va ser per una banda esgotador i d’altra entranyable… Vam sortir d’hora des de Chitwan, sobre les 9 del mati. Personalment amb pena deixar aquell lloc, pero sobretot sentint-me molt afortunada d’haver viscut l’experiencia, fins i tot questionant si m’ho mereixo…

M’encanten els arrossals…em transmeten un sentiment de tranquilitat molt gran, i de creacio, de vida… a mes de fer-me sentir petita!

Podria plantejar-me seriosament ubicar la meva casa en un lloc perdut com aquest.

El trajecte fins a Kathmandu va ser…no se com expresar-ho: cansat, doloros, estressant, pero amb el seu punt de curios, exitant, emocionant i fins i tot divertit!!!

Els camions son la ostia…a veure qui el porta mes tuneao!!!

Em sembla que encara no havia comentat explicitament, pero aqui anar amb cotxe es equivalent a jugartela, no hi ha senyals, ni semafors, ni linies pel terra! Aqui tot funciona a base de claxon (piiip: es que adelanto, pipii: corre mes, pipipiiiiii: tira pa’ lanteeeeeee) en definitiva cal fer un pensament abans de llensar-te a la carretera! Imagineu-vos doncs quan es tracta de fer un trajecte d’unes 5 hores per una carretera de muntanya amb un autocar dels anys 50…. ACOJONANTE! En fi, el trajecte en si ja prometia…pero no pensavem que pogues oferir-nos mes quan de sobte l’autobus es va aturar, va apagar el motor i alla ens vam quedar durant una 1h i 30minuts…una caravana del 15!!!!! Tot plegat perque un pobre home se li havia espatllat la furgoneta i s’havia liat una de cal deu!

Entrar a Kathmandu tambe va ser una bogeria, hi havia mes transit que mai (o potser a mi em va semblar mes estressant encara, despres de la pau de Chitwan). En fi…que vam arribar a l’hotel a les 7 de la tarda!!!! 9 hores de trajecte, no se si mai mes se’m tornara a despertar el cul!
Vam arribar a Kathmandu amb tota la pressa i tota la preocupacio del mon, ja que el Samrat ens havia preparat un sopar a casa seva amb tota la seva familia…ens esperaven cap a les 18h i entre una cosa i l’altre vam arribar a les 20h…quin greu!
El sopar va ser molt maco! estava tota la familia del Samrat: cosins, tiets, tietes, nevodes, cosines segones, tot quiski!!!! A la mare del Samrat nomes la vam veure durant uns segons, de fet vam estar tota l’estona amb els homes de la casa mentres les dones estaven a la cuina….m’hagues agradat estar amb elles, realment se sentien molts riures!!! Com deia vam veure molt poca estona a la mare del Samrat pero em va donar tant bon rotllo…era una dona petita, elegant, que tranmestia pau i serenor…
La nit va ser divertida, sopar plat tipic Nepali: arros, sopa de llenties, coliflor i pikels (una cosa picant que no m’atreveixo a tastar) i fer uns bailoteos al mes pur estil NepaliTrance (l’Adria i l’Eric es van deixar la camara a l’hotel, aixi que nomes el Samrat es l’unic que te proves dels notres balls…tinc l’esperansa que mai els veureu!).

Avui el dia a sigut forsa guiristyle, primer de tot hem anat a una agencia d’esports d’aventura per contractar una excursioneta a Last Resort, us proposo que endevineu quina activitat d’aventura farem!!!
A la tarda hem anat a Patan, la tercera ciutat que tenia opcions a ser capital de Nepal  (juntament amb Bakthapur i Kathmandu) i on tambe hi ha una plasa Durbar, potser la mes impresionant que hem vist fins ara.

Es maco veure com conviuen temples budistes i induistes conjuntament…i confesare que em semblen mes macos els budistes.

Una del troll no podia faltar (i per cert esta una mica trist perque enyora el troll de color blau :P)

Avui penjo fotos a tutiplen ja que tinc una connexio de la ostia!

4 thoughts on “Plou a Kathmandu

  1. Aventures, aventures i aventures!!! M’encanta llegir-te! jajaja! Hi ha tans esports d’aventura que els diría tots!! Però escolliré…ESCALADA?? jajaja No ho se!! jaja!

    Espero que no triguis en explicar-la perquè ja em moro de ganes!! jaja

    Ens veiem al proper post! 😉

  2. Em fa molt feliç llegir les aventures i no cal que et digui que sí que t’ho mereixes. T’ho mereixes perquè ets una persona genial, i no ho dic perquè sigui ta mare. T’ho mereixes perquè lliutes cada dia per ser millor, per això aquests llocs tan especials i aquestes vivències tan fantàstiques t’estan arribant ben endins, fins a l’última cèl·lula del teu cos.

    Gràcies per compartir-ho amb nosaltres.

    Una abraçada per tots dos i transmeteu a la família del Sam el nostre agraïment i respecte

  3. Jo voto per barranquisme!!!!
    Je, je, ja ens diràs al final què ha estat!
    Tenim ganes de tenir-te altre cop per Mundet i que ens ho puguis explicar cara a cara.
    No pararem fins que ens ensenyis les fotos del ball!

    Molts petons i abraçades

    Berta

Leave a Reply

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

You are commenting using your WordPress.com account. Log Out / Change )

Twitter picture

You are commenting using your Twitter account. Log Out / Change )

Facebook photo

You are commenting using your Facebook account. Log Out / Change )

Google+ photo

You are commenting using your Google+ account. Log Out / Change )

Connecting to %s