Recta final

Aixo ja s’acaba i tinc una barreja de sentiments, tristesa i emocio es fusionen de tal manera que em costa gaudir aquestes ultimes hores al 100%. Suposo que en el fons no estem tan lluny i les responsabilitats i l’estres de Barcelona arriben fins aqui. Aquest viatge ha estat un somni des del primer dia, tot plegat no podia anar millor i tinc la impressio que la vida ja s’enarrega de dir-me que no es pot viure somniant, que m’haig d’anar despertant i que millor fer-ho a sutracts. Potser perque el llisto estava massa alt, perque tot era massa perfecte, perque les comparacions son odioses o simplment perque la gent ens esforcem en fer la nostra vida mes complicada, el fet es que aquests ultims dies tot plegat podria haver estat millor!
L’endema d’anar a Patan ens esperava dos dies sencers a Kathmandu, dos dies per fer temps per pujar a Last Resort a fer esports d’aventura. El primer dia l’Adria i jo el varem dedicar a endinsar-nos i passejar per els carrers de Thamel amb l’objectiu de comprar regalets. Mirar, preguntar, olorar incens i te, regatejar per 10 centims i acabar per no demanar el canvi…tot plegat va ser un mati tranquil i per a mi fantastic…com m’agrada gastar si m’ho proposo. Cal dir que l’Adria va aguantar prou be la turtura, que es per a ell, de passar tot un mati comprant.
La tarda la vam passar entre un bar, l’hotel i un altre bar, tot plegat una mica extrany. Podriem dir que tambe va ser una tarda de reflexio, pero sobretot una tarda de no comprensio… El dia seguent no va ser gaire diferent. El mati el vam decidir passar descansant a l’hotel i fent un bon esmorzar, suc, torrades, ous…una delicia que ens vam prendre amb molta calma.
A la tarda vam quedar amb el Samrat, la seva tieta celebrava un sopar a casa seva per acomiadar-lo (el Samrat va marxar el dia 3 cap a Dallas) i havia convidat als guiris a sopar. La tarda va estar forsa be, com sempre menjar que ens sortia per les orelles i bailoteos, d’aquests si que en tinc alguna foto pero aquest ordinador no reconeix la meva camara, ooooh quina pena! (cal dir que encara que jo intento fer els moviments al pur estil Nepali, una vena lolaila descuneguda s’apodera de mi i el resultat es una barreja entre “el baile del panyuelo” i la macarena) En definitiva la tarda-nit va estar be, em van pujar l’autoestima, ja que no tothom pot dir que han jugat a ser ella (em sento popular, jajajaja, la cosina del Samrat, que te 9 anys es veu que s’havia passat tot el mati jugant a que era jo…no se molt be que deuria fer, manar???) Despres del sopar vam acomiadar al Sam, els aconteixements dels ultims dies i l’acomiadament en si van fer que tot plegat fos una mica extrany…personalment molts sentiments contradictoris, pero puc dir que el dia va acabar amb la seguretat d’haver conegut una persona especial i amb el meu sentit del be i el mal una mica trastocat.
Finalment ahir vam tornar a pujar-nos a un autobus direccio Last Resort, un lloc a 12km del tibet, un conjunt de poblets situats al cosatat del riu i un paratge destinat exclusivament als esports d’aventura. Escalda, kayak, rafting, barranquisme i la gran estrella Bangi Jump. De tota aquesta oferta nosaltres vam escollir fer rafting el primer dia i el gran salt el segon. (cal dir que jo havia de veure el salt abans de decidir-me, l’Adria, l’Eric i el Jordi semblava que ho tenien mes clar.
Aixi doncs, ahir vam estar enclaustrats 4hores amb la recompensa d’arribar a la muntanya i poder respirar aire pur! Nomes arribar directes al Rafting, 3 hores de descens del riu ens esperava!!! jo m’ho vaig passar la mar de be, tot i que l’Eric i jo vam pillar caxo, els dos vam caure un parell de vegades a l’aigua i van haver de rescatar-nos com a pollets, i no se si coincidencia, casualitat o punyeteria del monitor, pero agafavem tots els rapids per l’esquerra (on jo estava situada), cosa que significava mullada segura i caiguda a la vista… Va estar molt be, uns quants riures que tots necessitavem! El rafting va acabar sobre les 18h, una dutxa calenteta, te i crispetes (si, si aqui posen crispetes com a pica-pica…), soparet i a dormir que el dia va ser dur…tinc blaus per tot el cos que ho demostren!
Avui altre vegada matinar i aquesta vegada direccio el Bangi! Finalment nomes s’han tirat l’Eric i el Jordi, a mes de 50 persones mes, aixi que l’Adria i jo ens hem passat el mati veient com una colla de guiris i nepalis feien el gran salt.
A la tarda, tornada cap a Kathmandu amb un extrany sentiment de que tornem a “casa” el nostre punt base, per fer dos nits de descans i tornar a marxar cap a un altre aventura! aquesta vegada tornar a Barcelona…

Advertisements

5 thoughts on “Recta final

  1. Oohh! M’hagués agradat que ens expliquessis com et vas sentir durant el gran salt! jeje 😛
    Bueno, no et preocupis per la tornada Lídia, gaudeix de les últimes hores al màxim i aprofita-ho!! Barcelona serà un caos, però hi ha gent que t’espera amb els braços oberts dona!
    Una abraçada!

  2. Bé, aquí és diumenge 5 i les 11 de la nit, així que només queda dilluns i dimarts podré abraçar-vos. En tinc tantes ganes, com diu la Sílvia!!!!!!.
    M’has d’explicar tantes coses!!!!!!
    Pensa que el viatge, qualsevol viatge, és un instant de la vida, però els records i les experiències que has viscut seran per sempre amb tu. Podràs explicar-les una i una altra vegada i sempre la teva ment i el teu cos tornarà a generar totes les emocions que has sentit, segurament no de la mateixa manera però també amb molta intensitat.

    Corre, vine, que t’espero. Un petonàs!!!!!

  3. Amb moltes ganes de que tornis per poder parlar de tot plegat…tot i que millor que passi una mica de temps, necessities païr tot el que has vist, sentit i reflexionat…totes les contradiccions que has viscut poden ser els sediments de nous plantejaments, enfocs i poscionaments nous de cara a la vida que de ben segur t’ajudaran a relativitzar moltes coses i valorar d’altres. Aquest viatge ha estat un bocinet d’una altre vida que t’ajudarà en aquest anant fent camí, i és teu, només teu. (TOT I QUE ENS MORIM DE GANES DE QUE HO COMPARTEIXIS!!!) Pren- t’ho amb calma, amb calma nepalí. Un Petó molt gran!
    Marta

  4. Hola, aqui hoy día 6, que tengais buen viaje, y ya nos cotareis, un abrazo para los dos, de todos.

Leave a Reply

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

You are commenting using your WordPress.com account. Log Out / Change )

Twitter picture

You are commenting using your Twitter account. Log Out / Change )

Facebook photo

You are commenting using your Facebook account. Log Out / Change )

Google+ photo

You are commenting using your Google+ account. Log Out / Change )

Connecting to %s