Danie baad Hanuman!

Realment em resisitia a escriure aquesta última entrada sobre el viatge… suposo que escriure aquestes ultimes lletres signifiquen posar punt i final a l’aventura nepalí i em sap greu…em resisteixo! pero la veritat es aquesta i ja torno a ser a Barcelona, ja torno a dormir en el meu llit, utilitzar la blackberry, tenir llum a tot moment, obrir la nevera i menjar el que vull, en fi torno a passejar pels carrers de St.Joan i per tant s’ha acabat el fet d’anar saludant a la gent amb una rialla i amb un Namaste i la seva cantinela…Es així, em costa pensar-ho perè és així: el viatge s’ha acabat.
Es cert que els ultims dos dies pensava en Barcelona, amb les comoditats, amb la família, la gent… però ara sóc aqui i màgrada, però hi ha una part de mi que desitja tornar al caos de Kathmandú!

Està clar que aquest viatge no ha estat un viatge qualsevol i el gran culpable de que això sigui així es el Samrat, es per això que no puc estar de dir SAM MOLTES GRÀCIES!!!!. Espero que entenguis tot això…sé que el traductor de google fa miracles!
– gràcies per donar tan sense esperar res
– gràcies per precupar-te constanment de com estavem
– gràcies per regatajar preus d’hotels, taxis, furgo…
– gràcies per els riures
– gràcies per les reflexions profundes a tres bandes (converses amb l’Adrià com a traductor)
– gràcies per permetre’ns conèixer la teva família
– gràcies per deixar-nos compartir la teva tornada a Nepal
– gràcies per presentar-nos als teus amics (grans persones!)
– gràcies per ser el nostre sherpa particular

En definitiva gràcies per haver compartit amb nosaltres part de la teva vida! ha estat màgic…

I bé, després d’aquest viatge una gran oporunitat que la vida m’ha servit en bandeja cal seguir endavant, suposo que cal acostumar-me al dia dia… espero però, que no acostumar-me del tot, sino que sigui un procés d’adptació tenint molt present allò vist, a la gent que he conegut i recordar el viscut! desitjo que l’estrés i la quotidanitat no em facin oblidar que après!

No veig la manera de posar final aquesta entrada…masses coses em passen pel cap i crec que no tinc la capcitat d’endreçar-les… així doncs crec que la millor manera de posar un punt (i seguit) aquesta història es posar unes línies que vaig esciure la nit que vam passar a Nagarkok. Una nit molt intensa on em vaig veure obligada a escriure el que sentia…

“S’escolten cançons nepalis semblants a la cançó protesta catalana, jo penso amb la famosa cançó del Sisa …casa meva es casa vostre, si es que hi ha cases d’algú… i penso amb que potser mai abans havia entès el seu significat. Realment aquí, envoltada de gent que fa dos dies que conec, escoltant llengues que desconec, em sento igual o millor que a casa…”

FI…

Advertisements

3 thoughts on “Danie baad Hanuman!

  1. Lídia és una bona cloenda per aquest viatge i el punt no és final, és punt i seguit perquè durant molts i molts dies reviuràs intensament totes les emocions compartint-les amb d’altra gent i després, poc a poc, anirà quedant el record per sempre més.
    I està clar que mai seràs la mateixa; jo sempre dic que cada vegada que he tornat d’un viatge, sigui a l’Índia, a Bolívia, a Etiòpia o a New York, he tornar diferent, sóc una altra persona, espero que millor.
    Una abraçada!!!!

  2. he molt bonic el piset si vas tan cansada i pages be enviem a la señora mari pals vidres ja ja ja ella t´envia una forta abracada . bs.

Leave a Reply

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

You are commenting using your WordPress.com account. Log Out / Change )

Twitter picture

You are commenting using your Twitter account. Log Out / Change )

Facebook photo

You are commenting using your Facebook account. Log Out / Change )

Google+ photo

You are commenting using your Google+ account. Log Out / Change )

Connecting to %s