Festa, orgull i reivindicació

El cap de setmana passat és va celebrar el que segurament és l’esdeveniment de l’any a San Francisco:  Pride LGBT! o el què és el mateix: el dia de l’orgull Lesbianes, Gays, Bisexuals i Transenxuals. Vamoooos el fiestón padre!!

Personalment mai havia estat a cap dia de l’orgull, el de Barcelona no és especialment conegut i digue’m que tampoc em mouré especialment a Madrid per celebrar-ho.

Així que primera experiència i a lo grande, a San Francisco ni més ni menys!!!

La festa va ser tot el cap de setmana, així que dissabte, cap allà les 12h vam marxar cap a Castro. Una noia amb la que he començat a fer parella lingüística m’havia comentat que ella estaria per allà amb amics i amigues seves i que si voliem ens afegissim.

Nosaltres encara no haviem passat pel barri, així que abans de quedar amb ella vam anar cap al centre de la ciutat a veure l’ambientillo.

Pujar al tramvia ja va ser el primer pas per començar-se ambientar, ja que un munt de parelles anaven pujant per acompanyar-nos fins al destí. Ambient de festivitat i catxonedo!

Ara que ja he anat més dies diré que arrivar a Castro en un dia normal ja és…curiós? però en celebració encara més. Purpurina, colors i tacons definiren a la perfecció els vestuaris de la gent. Molt divertit.

Després de passajar una estona pel barri, veure grans elements històrics com la Plaça Harvi Mil i gaudir de l’ambientillo festiu, vam quedar amb la Michelle, la meva partner. Ella i els seus amics estàven a la porta d’una casa, porta de garatge oberta i cadiretes al carrer, bebent champange i menjant ganxitos i sobretot veient el espectacle què era la riuada de gent a munt i avall.

Ens vam afegir i vam poder gaudir de l’espectacle des de primera fila, uns afortunats, uns privilegiats. Va ser molt i molt divertit. Gràcies a la Michelle ens vam posar una mica acord amb la festa i vam acabar amb perruques i antifaç!

Allà sentats vam poder veure la desfilada que feien el col·lectiu de Lesbianes, concretament motoristes. Molt curiós també, però cal dir que en general tot i que tota la festa desprenia aires de reivindicació i igualtat, l’ambient era totalment festiu i sobretot de molt i molt bon rotllo!

El dia el vam acabar sopant amb la comunitat d’spanish que ens hem juntat aquí, comentant la jugada. En fi un dia fantàstic!

Diumenge hi havia la gran Parede, que passava per tot Market st. Nosaltres vam apropar-nos una estona per veure la desfilada, hi havia molta i molta gent i cal dir que era més curiós i divertit veure els vestuaris de la gent que mirava que no pas els que defilaven, ja que no anaven difrassats ni res, eren col·lectius, entitats i associons que es passejaven amb pancartes més o menys reivindicatives.

Destacar però el col·lectiu de policies Gays i els cures Gays. El primer ens va impressionar per lo complicat que seria veure-ho a casa nostra. Els cures…jo encara no sé que penso. D’entrada no entenc que un cura reivindiqui la seva sexualitat, d’altra banda em sembla postiu que com a col·lectiu reivindiquin la “equality”, no sé…va ser molt estrany.

Després de veure la desfilada vam passejar-nos per Civic Center on estaven tots els estans i activitats de la festa. Vam anar al mig dia i no hi havia cap concert, només música pels altaveus, però va estar bé, veure l’ambient tant sa que es respirava i en definitiva l’orgull que suposa per aquesta ciutat ser una gran seu de reivindicació per la igualtat.


2 thoughts on “Festa, orgull i reivindicació

Leave a Reply

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

You are commenting using your WordPress.com account. Log Out / Change )

Twitter picture

You are commenting using your Twitter account. Log Out / Change )

Facebook photo

You are commenting using your Facebook account. Log Out / Change )

Google+ photo

You are commenting using your Google+ account. Log Out / Change )

Connecting to %s